lătúră (lătúri),
s.f. –
Zoi,
apă murdară. – Mr.
lătură. Lat. *
lavatūra (Pușcariu 951; Candrea-Dens., 935; REW 4953;
DAR), cf.
alb.
ljatirë (Philippide, II, 646), it.
lavatura, prov., sp.,
port.
lavadura, fr.
lavure. Cf.
la. – Der.
lăturar, s.n. (Trans.,
Banat,
copaie sau
vas pentru
lături);
lături, vb. (Olt., a
spăla superficial, a
spăla cu
apă murdară).