teáră (-éri),
s.f. –
Urzeală depănată pe
sul. – Var. Mold.
tară. Mr.
teară „
caimac”. Lat.
tēla (
Burlă,
Conv. lit., XIV, 281; Pușcariu 1724; REW 8620), cf. it., prov., cat., sp.
tela, fr.
toile. Der. din
per.
tär „
fir,
fibră” (Lokotsch 2022) nu pare
probabilă.