dupăiesc, vb. IV. Intranz. (Reg.) A călca îndesat, apăsat, cu zgomot; a tropăi. – Dup + suf. -ăi.
dupăiesc, vb. IV. Intranz. (Reg.) A călca îndesat, apăsat, cu zgomot; a tropăi. – Dup + suf. -ăi.
vb., ind. prez. 1 sg. dupăiésc/dúpăi, 3 sg. dupăiéște/dúpăie, imperf. 3 sg. dupăiá; conj. prez. 3 sg. și pl. dupăiáscă/dúpăie