pers. 3 dúrduie, vb. IV. (Reg.) 1. Intranz. A dudui (2), a hurui. 2. Tranz. fact. A zgudui, a cutremura. – Cf. dudui.
vb. v. clătina, cutremura, dârdâi, dudui, tremura, zgudui.
vb., ind. și conj. prez. 3 sg. dúrduie, imperf. 3 sg. durduiá